Pels que us hagueu de presentar a la 2ona convocatòria de geografia humana incloses les formules, us deixo els meus apunts de formules on hi són totes les possibles.
Natalitat
Taxa (bruta) de Natalitat= Naixements/ Població x 1000
Taxa (neta) de Natalitat o Taxa de Fecunditat General = Naixements/ dones entre 15-
49 anys x 1000
Fecunditat
Taxa de Fecunditat per Edats= Naixements de dones de tal edat/ total de dones de tal
edat x 1000
Taxa global de Fecunditat= x de la Taxa de Fecunditat per Edats/ dones entre 15-49
anys x 1000
Índex Sintètic de Fecunditat= Taxa Global de Fecunditat x 35 / 1000
Reproducció
Taxa (bruta) de Reproducció= Nenes nascudes de mares de tal edat/ total de dones
de tal edat x 1000
Taxa (neta) de Reproducció= Taxa bruta de Reproducció - mortes que moren abans
de tenir una filla
Mortalitat
Taxa bruta de mortalitat = Morts / població total x 1000
Taxa de mortalitat per edats= morts de tal edat / població de tal edat x 1000
Mortalitat per edats= Supervivents de tal edat / morts de tal edat x 1000
Creixements
Creixement Natural o vegetatiu = Naixements - defuncions
Taxa CN = Taxa Natalitat - Taxa Mortalitat
Creixement Real o total= Creixement Natural + Salt migratori
Esperança de vida i vida mitjana
Esperança de vida= Total de supervivents / Supervivents de tal edat + 0.5
Vida mitjana= tal any de vida/ població d'aquella generació
L'estructura biològica de la població (sexe i edat)
Masculinitat %
Taxes: + = 100 (total de la població)
Feminitat %
Masculinitat = H / D x 100 (Quants homes per 100 dones)
Relacions:
Feminitat = D / H x 100 (Quantes dones per 100 homes)
El nombre d'un respecte l'altre, si es calcula un no cal l'altre. En conjunt han de fer 100
Sex/ratio = Distribució de la població per sexe.
Divisió de la població per edats
Joves: de 0 a 19 anys ( o bé 0-14)
Adults: de 20 a 64 anys ( o bé 15-64)
Vells: 65 anys i més.
Índex d'envelliment = vells / joves x 100 (nombre de vells per cada 100 joves)
Índex de joventut= joves / vells x 100 (nombre de joves per cada 100 vells)
Taxa d'envelliment= vells / població x 100
Taxa de dependència = vells + joves / adults x 100
Població i activitats econòmiques
La població no activa són la gent menor de 16 anys, els jubilats, els estudiants, els
discapacitats i les mestresses/amos de casa.
Taxa (bruta) d.activitat = Població activa / població total x 100
Taxa (neta) d.activitat = Població activa / població major de 16 anys x 100
Indicador relatiu d.activitat = Població activa entre 16 i 64 anys / població entre 16 i 64
anys x 100
Taxa d'activitat per edats i/o sexe = Població activa de tal edat i sexe / població de
tal edat i/o sexe x 100
L'atur (la suma d.ocupats i aturats és 100)
Taxa d'atur = aturats / població activa x 100
Taxa d'atur per sexe i/o edats= població aturada de tal sexe i/o edat / població
activa de tal sexe o edat
Els moviments migratoris
Taxa d'immigració = Immigrants / població x 1000
Taxa d'emigrants= emigrants / població x 100
Salt migratori= immigrants - emigrants
Taxa salt migratori= salt migratori/ població total x 1000
Migracions per edat i/o sexe = Migrants de tal edat i/o sexe / població de tal edat i/o
sexe x 1000
La distribució espacial de la població
Població rural / superfície =
Població agrària / superfície =
Població agrària / superfície agrària = D.A. específica.
Salut i sort!
Alu
diumenge, 27 de gener del 2008
Exàmen-resum Grècia-Roma d'història de les formacions socials
És tot un honor per a mi inaugurar la primera entrada del blog de Geografia URV. Us fico aquí un tros (GRECIA I ROMA) de l'exàmen de la profe de la que a "grosso modo" que té el mateix cognom que jo, reitero, té el mateix cognom que jo xDD, en el que més que menys, he intentat respondre'l correctament. A mi m'ha sigut útil fer-lo, espero que a vosaltres també us ho sigui. Salut! (si m'he equivocat en les respostes m'ho podeu dir). Ja deureu saber qui sóc xD
1. De la societat gentilícia a la formació de l’Estat a l’antiguitat a Grècia, la formació de la polis, de la tribu a l’Estat- de l’aristocràcia a altres formes de govern. En un principi els grecs es definien per la vinculació a un altre i la principal estructura sociopolítica era la de l’OIKOS, l’OIKOS era el grup familiar, que incloïa el cap de familia i ales persones dependents del cap de l’Oikos o també podem dir que l’Oikos era el cap de familia que s’imposava sobre altres caps de familia fent-los treballar per a ell. El genos era l’agrupació d’Oikos que es consideraven descendents d’un avantpassat comú mític i que les seves possesions radiquen en una mateixa zona. Després els arisstoi, o els millors, busquen motius de diferenciació amb el cap de l’OIKOS per tal de mantenir la defensa del grup i es renuncia el poder a l’àmbit familiar en benefici d’uns basileus, o cap únic, Aixa s’inicia el sistema de les poleis. Els aristoi formaren la polis que es restringirà a l’oligarquia. La polis és una unitat microdimensional, soberana i de carácter autònom i agrària, dotada d’un lloc central que serveix de centre social, polític, administratiu i religiós, el qual és el centre de la seva aglomeració. Es comença a donar un nou equilibri entre els grups socials i el territori, es comencen a fixar els instruments de poder, amb el que la vinculació política comença a substituïr la familiar, donant-se així la descomposició de la societat gentilícia. El pas de l’aristocràcia a altres formes polítiques com la tirania és dóna en l’estat aristoic on el poder està concentrat en unes poques families aristocràtiques, que es barallen pel poder, llavors hi ha una stasis (crisi) ja que les famílies aristocràtiques es barallen per dirigir la polis. Aquesta crisi va propiciar l’aparició de la tirania, encara que les causes éren vàries, com per exemple la transformació econòmica, el creixement de l’economia, la teoría predònia en la que hi ha una dualitat entre una població dominant i l’altre sotmesa, una altra de les causes és l’anomenada teoria hoplita en la que l’exèrcit estava format pel poble i aquest demanava representació, el qual no és d’extranyar que sorgís algún tirà entre el poble que estigués en contra de les famílies aristocràtiques.
2.- Roma, formació de la ciutat-estat a la lluita dels patricis i plebeus ( de la monarquía a la repúblia romana)
Els orígens de la monarquia no són exactes, període fosc i confús, Roma va sorgir d’entre un nucli de poblacions. Les poblacions de la regió es van coagular i van fer una federació. El lloc més gran absorbia recursos de les altres poblacions. La veritable formació política comença a mitjans del segle VII aC, amb l’instauració de la monarquia etrusca. Roma neix com una colònia etrusca, una ciutat dominant al Laci amb rei etruscos. El 475 aC, els etruscos que dominàven Roma, van perdre el control de la ciutat i de tota la Campània, això va fer que la societat romana s’organitzés lliurement i neix la res pública. La màxima autoritat de la república romana estava representada per dos cònsols que s’elegien cada any. En cas de crisi els consols podien anomenar un dictador com a cap de govern amb una durada de 6 mesos. Per sota els cònsols es trobaven els magistrats, amb doble representació i encarregats d’un àmbit del poder (similar als ministeris). Cap al 471 es creen els tribuns de la plebs, que tenia la competència de protegir legalment qui li demanés. Era la única via de connexió que entre governants i plebeus que estaven sent cada cop més discriminats pels patricis, ja que els plebeus havien ascendit socialment i econòmicament. Enfadats, els plebeus intentaren independitzar-se i formar una ciutat-estat el 449ac amb l’objectiu de trencar amb els patricis, llavors els patricis els concediren una part de la propietat de la terra, a ocupar algunes institucions i a poder escollir els censors. També es crearen institucions en defensa dels interessos dels plebeus
1. De la societat gentilícia a la formació de l’Estat a l’antiguitat a Grècia, la formació de la polis, de la tribu a l’Estat- de l’aristocràcia a altres formes de govern. En un principi els grecs es definien per la vinculació a un altre i la principal estructura sociopolítica era la de l’OIKOS, l’OIKOS era el grup familiar, que incloïa el cap de familia i ales persones dependents del cap de l’Oikos o també podem dir que l’Oikos era el cap de familia que s’imposava sobre altres caps de familia fent-los treballar per a ell. El genos era l’agrupació d’Oikos que es consideraven descendents d’un avantpassat comú mític i que les seves possesions radiquen en una mateixa zona. Després els arisstoi, o els millors, busquen motius de diferenciació amb el cap de l’OIKOS per tal de mantenir la defensa del grup i es renuncia el poder a l’àmbit familiar en benefici d’uns basileus, o cap únic, Aixa s’inicia el sistema de les poleis. Els aristoi formaren la polis que es restringirà a l’oligarquia. La polis és una unitat microdimensional, soberana i de carácter autònom i agrària, dotada d’un lloc central que serveix de centre social, polític, administratiu i religiós, el qual és el centre de la seva aglomeració. Es comença a donar un nou equilibri entre els grups socials i el territori, es comencen a fixar els instruments de poder, amb el que la vinculació política comença a substituïr la familiar, donant-se així la descomposició de la societat gentilícia. El pas de l’aristocràcia a altres formes polítiques com la tirania és dóna en l’estat aristoic on el poder està concentrat en unes poques families aristocràtiques, que es barallen pel poder, llavors hi ha una stasis (crisi) ja que les famílies aristocràtiques es barallen per dirigir la polis. Aquesta crisi va propiciar l’aparició de la tirania, encara que les causes éren vàries, com per exemple la transformació econòmica, el creixement de l’economia, la teoría predònia en la que hi ha una dualitat entre una població dominant i l’altre sotmesa, una altra de les causes és l’anomenada teoria hoplita en la que l’exèrcit estava format pel poble i aquest demanava representació, el qual no és d’extranyar que sorgís algún tirà entre el poble que estigués en contra de les famílies aristocràtiques.
2.- Roma, formació de la ciutat-estat a la lluita dels patricis i plebeus ( de la monarquía a la repúblia romana)
Els orígens de la monarquia no són exactes, període fosc i confús, Roma va sorgir d’entre un nucli de poblacions. Les poblacions de la regió es van coagular i van fer una federació. El lloc més gran absorbia recursos de les altres poblacions. La veritable formació política comença a mitjans del segle VII aC, amb l’instauració de la monarquia etrusca. Roma neix com una colònia etrusca, una ciutat dominant al Laci amb rei etruscos. El 475 aC, els etruscos que dominàven Roma, van perdre el control de la ciutat i de tota la Campània, això va fer que la societat romana s’organitzés lliurement i neix la res pública. La màxima autoritat de la república romana estava representada per dos cònsols que s’elegien cada any. En cas de crisi els consols podien anomenar un dictador com a cap de govern amb una durada de 6 mesos. Per sota els cònsols es trobaven els magistrats, amb doble representació i encarregats d’un àmbit del poder (similar als ministeris). Cap al 471 es creen els tribuns de la plebs, que tenia la competència de protegir legalment qui li demanés. Era la única via de connexió que entre governants i plebeus que estaven sent cada cop més discriminats pels patricis, ja que els plebeus havien ascendit socialment i econòmicament. Enfadats, els plebeus intentaren independitzar-se i formar una ciutat-estat el 449ac amb l’objectiu de trencar amb els patricis, llavors els patricis els concediren una part de la propietat de la terra, a ocupar algunes institucions i a poder escollir els censors. També es crearen institucions en defensa dels interessos dels plebeus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)