Exàmen-resum Grècia-Roma d'història de les formacions socials

És tot un honor per a mi inaugurar la primera entrada del blog de Geografia URV. Us fico aquí un tros (GRECIA I ROMA) de l'exàmen de la profe de la que a "grosso modo" que té el mateix cognom que jo, reitero, té el mateix cognom que jo xDD, en el que més que menys, he intentat respondre'l correctament. A mi m'ha sigut útil fer-lo, espero que a vosaltres també us ho sigui. Salut! (si m'he equivocat en les respostes m'ho podeu dir). Ja deureu saber qui sóc xD


1. De la societat gentilícia a la formació de l’Estat a l’antiguitat a Grècia, la formació de la polis, de la tribu a l’Estat- de l’aristocràcia a altres formes de govern. En un principi els grecs es definien per la vinculació a un altre i la principal estructura sociopolítica era la de l’OIKOS, l’OIKOS era el grup familiar, que incloïa el cap de familia i ales persones dependents del cap de l’Oikos o també podem dir que l’Oikos era el cap de familia que s’imposava sobre altres caps de familia fent-los treballar per a ell. El genos era l’agrupació d’Oikos que es consideraven descendents d’un avantpassat comú mític i que les seves possesions radiquen en una mateixa zona. Després els arisstoi, o els millors, busquen motius de diferenciació amb el cap de l’OIKOS per tal de mantenir la defensa del grup i es renuncia el poder a l’àmbit familiar en benefici d’uns basileus, o cap únic, Aixa s’inicia el sistema de les poleis. Els aristoi formaren la polis que es restringirà a l’oligarquia. La polis és una unitat microdimensional, soberana i de carácter autònom i agrària, dotada d’un lloc central que serveix de centre social, polític, administratiu i religiós, el qual és el centre de la seva aglomeració. Es comença a donar un nou equilibri entre els grups socials i el territori, es comencen a fixar els instruments de poder, amb el que la vinculació política comença a substituïr la familiar, donant-se així la descomposició de la societat gentilícia. El pas de l’aristocràcia a altres formes polítiques com la tirania és dóna en l’estat aristoic on el poder està concentrat en unes poques families aristocràtiques, que es barallen pel poder, llavors hi ha una stasis (crisi) ja que les famílies aristocràtiques es barallen per dirigir la polis. Aquesta crisi va propiciar l’aparició de la tirania, encara que les causes éren vàries, com per exemple la transformació econòmica, el creixement de l’economia, la teoría predònia en la que hi ha una dualitat entre una població dominant i l’altre sotmesa, una altra de les causes és l’anomenada teoria hoplita en la que l’exèrcit estava format pel poble i aquest demanava representació, el qual no és d’extranyar que sorgís algún tirà entre el poble que estigués en contra de les famílies aristocràtiques.

2.- Roma, formació de la ciutat-estat a la lluita dels patricis i plebeus ( de la monarquía a la repúblia romana)
Els orígens de la monarquia no són exactes, període fosc i confús, Roma va sorgir d’entre un nucli de poblacions. Les poblacions de la regió es van coagular i van fer una federació. El lloc més gran absorbia recursos de les altres poblacions. La veritable formació política comença a mitjans del segle VII aC, amb l’instauració de la monarquia etrusca. Roma neix com una colònia etrusca, una ciutat dominant al Laci amb rei etruscos. El 475 aC, els etruscos que dominàven Roma, van perdre el control de la ciutat i de tota la Campània, això va fer que la societat romana s’organitzés lliurement i neix la res pública. La màxima autoritat de la república romana estava representada per dos cònsols que s’elegien cada any. En cas de crisi els consols podien anomenar un dictador com a cap de govern amb una durada de 6 mesos. Per sota els cònsols es trobaven els magistrats, amb doble representació i encarregats d’un àmbit del poder (similar als ministeris). Cap al 471 es creen els tribuns de la plebs, que tenia la competència de protegir legalment qui li demanés. Era la única via de connexió que entre governants i plebeus que estaven sent cada cop més discriminats pels patricis, ja que els plebeus havien ascendit socialment i econòmicament. Enfadats, els plebeus intentaren independitzar-se i formar una ciutat-estat el 449ac amb l’objectiu de trencar amb els patricis, llavors els patricis els concediren una part de la propietat de la terra, a ocupar algunes institucions i a poder escollir els censors. També es crearen institucions en defensa dels interessos dels plebeus